CRITICA DE LA RAO PURA

«La raó humana té el singular destí, en un gènere dels seus coneixements, de veure's assetjada per preguntes que no pot defugir, carli són plantejades per la mateixa naturalesa de la raó, però que tampoc no pot respondre, car depassen tota facultat humana. No és pas per culpa seva que es troba en aquest destret. La raó comença amb principis l'ús dels quals és inevitable en el curs de l'experiència i alhora resulta suficientment verificat per aquesta experiència. Amb aquests principis s'enlaira com més va més endalt (tal com comporta l...[Leer más]